IN MORTE DI DOMENICO BALESTRIERI di Giuseppe Parini
Sta flutta milanesa, on gran pezz fa,
l'era del Magg, e poeu la capité*
a duu o trii d'olter, ma de quij che sa
sonà ona flutta* cont el sò perchè*
Lor poeu morinn, e questa la restè
a Meneghin, ch'el l'ha savuda fa
rid e fa piang con tanta grazia, chè
l'è ben difficil de podell rivà.
Anca lu, pien de meret e de lod,
adess l'è mort; e quell bravo istrument*
l'è restaa là in cà soa taccaa su a on ciod*.
Ragazz del temp d'adess*, tropp insolent,
lassel stà in dove l'è!... No ve fee god!
Chè, per sonall, no basta a boffagh dent!