SE L'E' LA POESIA ?
Disèm 'na robba, amis che come mì
con fantasia, passion e per dilett
in del noster dialett
fermee lì sora on foeuj i voster penser:
"Se l'è la poesia?"
La manera garbada de cuntà
come croda 'na foeuja,
o 'l sbarlusì seren
d'ona stella in del negher de la nott?
La "Storia d'una pianta solitaria"
o quella "de la bella montagnera
che se resenta dent in del mastell?"...
"D'ona veggianna rent a on bicocchin?"...
Questa sarà poesia de gran talent,
ma tutt el rest, l'è minga de trà via!...
Poesia po' vess la lista de la spesa
col cruzzi che i danee,
anca senza pretesa,
di volt hinn minga assee...
Poesia po' vess la vos de la toa tosa
che, sposa e mama, la te dis sott vos
"...forsi spetti 'l segond..."
Poesia l'è piang, l'è rid, l'è trepillà...
fina spettà la mort, se 'l coeur l'è in pas!
Coragg, poetta d'ogni dimension,
coragg e impegn! Nissun dev fa fagott
domà perché on quaidun
l'ha ditt che i noster vers varen nagott!
Per el noster dialett fasemm su i manegh,
studiemm de voeuja e poeu... vorèmes ben,
l'è inutil vess poetta
e... spantegà velen!